La Legionel·la, l’ enemic ocult

Tot i que la legionel·losi és una malaltia, el seu coneixement es va produir l’any 1976 i des de llavors ha estat estudiada per tal de prevenir, controlar, diagnosticar i curar els seus efectes epidemiològics, a dia d’avui seguim convivint amb notícies com les que han sortit a la llum aquesta setmana, “4 morts i més de 30 afectats per un brot de legionel·la a Sabadell”. La pregunta que ens hem de fer-nos tots aquells que d’una forma o una altra tenim responsabilitat en el control d’aquest important problema de salut pública en els nostres dies és: estem lluitant correctament contra la malaltia tant pel que fa al diagnòstic, el control i el millor coneixement dels focus ambientals ?. Doncs a la vista dels fets sembla que NO.

Legionella pneumophila és un bacteri amb estructura gramnegativa, amb una mida de 0,3-0,9 micres d’ample i 1,5-5 micres de llarg. Són mòbils a causa de un o més flagels polars o subpolars.

La Legionel·la, considerada un bacteri ambiental, es troba normalment de forma natural associada a ambients aquàtics (rius, llacs, etc.). Des de la seva reservori natural, el bacteri passa a colonitzar els sistemes d’abastament de les ciutats i, a través de la xarxa de distribució, s’incorpora a les instal·lacions d’aigua domèstica o altres instal·lacions que requereixen la utilització d’aigua per al seu funcionament (sistemes de refrigeració , reg, piscines, túnels de rentat, etc.). Sovint, aquestes instal·lacions tenen elements en els quals es produeix l’estancament de l’aigua i l’acumulació de productes que serveixen de substrat per al bacteri (llots, matèria orgànica, material de corrosió, amebes, altres bacteris, etc.) possibilitant la seva multiplicació fins concentracions infectives per a l’home.

Mecanismes de transmissió

La infecció es transmet a les persones per via aèria a través de la inhalació d’aerosols o gotes respirables que continguin legionel·la i també per micro aspiració d’aigua contaminada amb el bacteri. Les partícules microbianes arriben al alvèol pulmonar quedant retingudes. No es contagia de persona a persona.

Els factors de risc associats a contraure la malaltia són: l’edat avançada, el tabaquisme, la malaltia respiratòria crònica, la immuno supressió, la diabetis i la insuficiència renal entre d’altres.

Tenint en compte els mitjans a través dels quals es propaga la legionel·la, la millor forma de prevenció és l’adopció de mesures dirigides a evitar la colonització, multiplicació i dispersió de la legionel·la en les instal·lacions de la xarxa d’aigües sanitàries. Per tant un manteniment òptim seria evitar l’acumulació de materials que formin biocapa, assegurar-nos que la temperatura de l’aigua no es trobi dins de l’interval de temperatura òptim de creixement (entre 32ºC-45ºC), evitar l’estanquitat i la baixa renovació de l’aigua i utilitzar canonades de coure, acer inoxidable o materials plàstics resistents a la temperatura i al clor i no susceptibles de cedir a l’aigua substàncies químiques indesitjables.

D’acord amb el Reial Decret 865/2003, article 6, per a la prevenció de la legionel·losi: les mesures preventives es basaran en l’aplicació de dos principis fonamentals: primer, l’eliminació o reducció de zones brutes mitjançant un bon disseny i el manteniment de les instal·lacions, i segon, evitant les condicions que afavoreixen la supervivència i multiplicació de legionel·la, mitjançant el control de la temperatura de l’aigua i la desinfecció contínua de la mateixa.

Punts crítics en els circuits i equips: Instal·lacions amb risc.

• Xarxa d’aigua freda i aigua calenta sanitària: la temperatura en el circuit d’aigua freda ha de ser inferior a 20ºC i en el d’aigua calenta no ha de ser inferior a 50ºC en el punt més llunyà del circuit. A partir del 1998 en el reglament d’Instal·lacions Tèrmiques d’Edificis s’obliga a que les temperatures d’acumulació siguin com a mínim de 55ºC.
• Torres de refrigeració i condensadors evaporatius: evitar les incrustacions calcàries i les corrosions. Garantir l’addició d’un biocida contra la legionel·la.
• Fonts hospitalàries: humidificadors, equips de teràpia respiratòria.
• Instal·lacions termals: sempre que hi hagi recirculació d’aigua.
• Banyeres d’hidromassatge i piscines d’ús col·lectiu.
• Fonts ornamentals: que funcionin amb recirculació d’aigua.
• Sistemes de reg per aspersió.

Prevenció i actuacions de control

Els titulars de les instal·lacions són els responsables del compliment del que es disposa en el Reial decret 865/2003 duent a terme els programes de manteniment periòdic així com les millores estructurals i funcionals de les instal·lacions i el control de la qualitat microbiològica i física-química de l’aigua, a fi de no representar cap risc per a la salut. Periòdicament han de revisar les vàlvules, canonades, aixetes, dutxes, dipòsits, etc. De la mateixa manera ha de controlar-se mitjançant les anàlisis que recull la reglamentació tècnic-sanitari que l’aigua que s’utilitza tant si procedeix de la xarxa de proveïment públic com de proveïments propis compleixi amb els criteris sanitaris per a la seva utilització.

Des del laboratori QUIMLAB es recomana que es comprovi el correcte funcionament i el bon estat de conservació i neteja dels sistemes d’aigua sanitària freda i calenta. S’ha de tenir en compte que una desinfecció no és efectiva si no s’acompanya d’una neteja exhaustiva. La cloració i la desinfecció tèrmica són els procediments més estesos en la desinfecció de les aigües. El poder desinfectant del clor radica en la seva capacitat d’oxidació. El temps d’actuació i la temperatura són dos factors importants en l’acció desinfectant que té el clor. Les instal·lacions dels circuits d’aigua calenta sanitària han de permetre arribar periòdicament a 70ºC, a fi de poder realitzar un xoc tèrmic.

QUIMLAB recomana que en aquells centres públics o privats en què hi hagi instal·lacions de risc es realitzi un mostreig de legionel·la com a mínim amb una periodicitat anual. Recordem MILLOR PREVENIR QUE CURAR.

Per més informació no dubteu en contactar amb nosaltres al  977 72 14 03

Els nostres serveis en aquesta matèria